Cada estiu ens passa el mateix. Molts comerços de la nostra ciutat tanquen per fer les seves merescudes vacances i hem de canviar els hàbits de consum. O quan ens traslladem al lloc escollit per fer les nostres vacances ens hem d'adaptar als comerços de la zona.

Aquest fet m'ha servit per reflexionar sobre el comerç de la ciutat. És simplement una activitat econòmica on algú ofereix els seus serveis a canvi de diners, o és alguna cosa més important per a la ciutat?

Molts de nosaltres hem compartit via xarxes socials aquells posts entendridors on ens demanen allò de "Fem un propòsit: comprem els regals a petites empreses i autònoms de la nostra ciutat" i el bla, bla, bla que continua. Però deixem de fer una part important de les nostres compres a grans superfícies o via internet? Jo crec que no. Qui n'és el responsable?

Mirem els comerciants... I no parlo de la seva atenció al client, ni de la qualitat dels productes que venen, que d'això en saben un pou. Parlo dels seus horaris; ja obren quan els seus clients poden anar a comprar? O dels seus productes; ofereixen allò que ningú altre pot oferir i posen en vàlua el servei postvenda que ells tenen i els altres no?

O de la seva capacitat d'adaptar-se als canvis que es produeixen a la societat. Ja utilitzen les xarxes socials i mostren tot el potencial que poden oferir amb totes les eines que tenen al seu abast?

I els nostres governants? Què fa l'ajuntament, a part d'una aportació econòmica per fer fires o uns llums de nadal ridículs? Li interessa a la ciutat tenir locals comercials tancats i negocis rotatius que no fidelitzen els seus clients i aquests acaben comprant a altres llocs? O li interessa tenir negocis compromesos amb la ciutat que participen de les seves activitats, donen vida i seguretat als carrers? Tenim una ciutat accessible per a la gent que no viu als eixos comercials?

Amb la bombolla immobiliària es van fer tres pàrquings a la ciutat. Funcionen? Fan servei a la ciutat o només han servit per judicialitzar la política de la vil·la i perquè un constructor exerceixi la seva professió? Perquè crec jo que amb una màquina de pagament que no accepta targetes de crèdit o un servei que tanca a les 22 h, això es fa difícil.

També hauríem d'analitzar el paper dels estats, o parlar dels motius que fan que sigui més econòmic comprar qualsevol producte per internet a un magatzem de Bangladesh que a l'Avinguda Catalunya, però això dóna per un altre escrit, i serviria per mostrar que subvencionar el transport d'aquestes grans empreses és una de les pitjors decisions que hem pogut prendre com a societat. Potser aconseguirem un jersei més econòmic, però el cost energètic, ecològic i social és impagable.

I nosaltres, els consumidors? Per mi, els menys responsables de tot plegat, però alguna cosa hi podem fer.

I no us demanaré que intenteu comprar al comerç de la ciutat per salvar un autònom i la seva família, no crec que siguem una ONG. Us ho demano per retallar el cost ecològic que deixem quan consumim, us ho demano per fer una ciutat més humana, perquè el comerciant es compromet amb la ciutat. Us ho demano perquè a la llarga farem que d'altres comerços obrin les portes i facin el mateix. Us ho demano perquè Cerdanyola no acabi sent una ciutat sense ànima, sense cor, una ciutat dormitori.

 

Això sí, els primers que han d'espavilar no som nosaltres.